Quan un xirimiter toca a les festes d'Altea, esta fent sonar un instrument amb 3.000 anys d'historia. Un instrument que ha recorregut imperis, creuat mars i sobreviscut a civilitzacions senceres. Aquesta es la seua historia.
Mesopotamia: l'origen (1000 aC)
Els primers instruments de doble canya apareixen a l'antiga Mesopotamia (actual Iraq). Relleus assiris i babilonis mostren musics tocant instruments cilindrics amb embocadures de canya. Eren instruments sacres, vinculats al culte religiós i a la cort reial.
L'aulos grec (500 aC)
Els grecs van adoptar l'instrument i el van anomenar aulos. Era tan important que tenia el seu propi deu protector (Euterpe, musa de la musica). L'aulos sonava en teatres, temples, banquets i jocs olimpics. Plato el considerava massa emotiu i el volia prohibir a la seua Republica ideal.
La tibia romana (200 aC - 400 dC)
Roma va heretar l'aulos grec i el va rebatejar com a tibia. Sonava a gladiadors, processons militars i cerimòncies religioses. Amb la caiguda de l'Imperi Roma, l'instrument va sobreviure a l'Orient.
La zurna: el mon islamic (700 - 1400)
El gran salt. La civilitzacio islamica va perfeccionar l'instrument i el va estendre per un territori immens:
- Zurna a Turquia, Iran i Asia Central
- Ghaita / rhaita al Magreb (Marroc, Tunisia, Algeria)
- Shehnai a l'India
- Suona a la Xina (portada per la Ruta de la Seda)
- Mizmar a Egipte i Llevant
La zurna es va convertir en l'instrument de les festes, les bodes i les celebracions populars arreu del mon islamic. Sempre acompanyada d'un davul (tambor gran) — exactament com la nostra xirimita i tabalet.
Al-Andalus: l'arribada a la peninsula (711 - 1492)
Amb la conquesta musulmana de la peninsula iberica, la zurna va arribar a les nostres terres. Durant huit segles de presencia arabe, l'instrument es va arrelar profundament a la cultura local, especialment a les zones de major influencia morisca: Valencia, Murcia i Arago.
Despres de la Reconquesta i l'expulsio dels moriscos (1609), l'instrument va quedar integrat a la cultura cristiana local, transformant-se gradualment en el que hui coneixem com a xirimita (o dolcaina).
Parents vius a Europa
La zurna no nomes va arribar a Valencia. Al llarg dels segles, va donar origen a una familia d'instruments per tot Europa:
- Xirimita / Dolcaina: Pais Valencia
- Gralla: Catalunya
- Gaita navarra: Navarra
- Bombarda: Bretanya (Franca)
- Piffero: Italia del nord
- Zurla: Macedonia i Balcans
El miracle de la continuitat
El mes extraordinari d'aquesta historia es que l'instrument no ha deixat mai de sonar. Mentre l'aulos grec i la tibia romana son peces de museu, la zurna i les seues descendents — inclosa la nostra xirimita — segueixen tocant als carrers, a les festes, a les bodes.
Quan toques la xirimita a una cercavila per Altea, estas continuant una tradicio musical ininterrompuda de trenta segles. Pocs instruments al mon poden dir el mateix.
