La xirimita, tambe coneguda com a dolcaina, es un instrument de vent de doble canya que forma part essencial de la musica tradicional valenciana. El seu so penetrant i caracteristic ha acompanyat les festes, processons i celebracions del nostre territori durant segles.
Origens arabs
La xirimita te els seus origens en els instruments de doble canya del mon arab, concretament en la zurna o ghaita. Amb l'arribada dels arabs a la peninsula iberica, aquest instrument es va introduir a les terres valencianes, on va evolucionar fins a convertir-se en la dolcaina que coneixem hui.
El nom "xirimita" prové del catala antic i fa referencia al so agut i festiu de l'instrument. A la Marina Baixa, es el terme que historicament s'ha utilitzat per referir-se a aquest instrument.
Caracteristiques de l'instrument
La xirimita es un instrument de fusta (habitualment de garrofer, cirerer o olivera) amb les seguents caracteristiques:
- Longitud: entre 30 i 35 centimetres
- Forats: 7 forats davant i 1 darrere (portaveu)
- Embocadura: doble canya (tudell) de canya comuna
- Tessitura: aproximadament una octava i mitja
- Tonalitat: habitualment en Do o Si bemoll
La xirimita i el tabalet
La xirimita no s'enten sense el seu company inseparable: el tabalet. Aquest tambor de doble parxe, tocat amb dues baquetes (una prima i una grossa), proporciona la base ritmica que acompanya les melodies de la xirimita.
Junts, xirimita i tabalet formen la parella musical mes representativa de la cultura valenciana, present en:
- Festes de Moros i Cristians
- Processons religioses
- Cercaviles i desfilades
- Bodes i celebracions
- Actes institucionals
La xirimita avui
Despres d'un periode de declivi a mitjan segle XX, la xirimita ha viscut un renaixement espectacular gracies al treball de les colles de dolcainers i xirimites de tot el territori valencia. Hui en dia, centenars de colles mantenen viva aquesta tradicio, amb escoles que formen noves generacions de musics.
A Xirimiters de la Marina, treballem cada dia per difondre i preservar la nostra musica tradicional des d'Altea, al cor de la Marina Baixa.