Hi ha histories de supervivencia cultural que semblen miracles. La de la xirimita valenciana es una de les mes extraordinaries d'Europa. Un instrument que als anys 60 estava al marge de l'extincio i que avui viu el seu millor moment en segles.

El declivi (1940-1970)

Despres de la Guerra Civil, la dolcaina va entrar en una crisi profunda. Les causes van ser multiples:

Als anys 60 i 70, el nombre de xirimiters actius al Pais Valencia es podia comptar amb els dits de les mans. L'instrument estava, literalment, a punt de morir.

Els herois silenciosos

Pero hi havia un grapat de xirimiters vells que es negaven a deixar de tocar. Homes com el Tio Pep de Betera, el Xiquet de Betera i d'altres van mantenir viva la flama en uns anys foscos, tocant en les poques festes que els cridaven, fabricant canyes amb les seues mans i transmetent el seu saber als pocs joves que s'interessaven.

Sense ells, la xirimita hauria desaparegut. Punt.

L'espurna (1975-1985)

La Transicio democratica ho va canviar tot. La recuperacio de la identitat valenciana va posar la xirimita al centre del renaixement cultural:

L'explosio (1985-2000)

El que va passar en aquestes dues decades es senzillament espectacular:

El present daurat (2000-2026)

Avui, la xirimita viu el seu millor moment en la historia:

La llico

La historia de la xirimita ens ensenya que cap tradicio esta mai del tot perduda. Que sempre hi ha algú que resisteix, que transmet, que es nega a oblidar. I que quan arriba el moment, la gent respon.

A Xirimiters de la Marina, som hereus d'aquells xirimiters vells que van mantenir la flama viva. I la nostra missio es passar-la a les properes generacions.