Si alguna vegada has dit "la xirimita es com un oboe, no?" a un xirimiter, probablement has vist com se li torcia el gest. Si, tots dos son instruments de doble canya, i si, comparteixen un avantpassat comu. Pero les diferencies son enormes. Es com comparar un got de vi amb una copa de cristall: tots dos serveixen per beure, pero l'experiencia es completament diferent.
El que comparteixen
Comencem pel parentiu:
- Doble canya: Ambdos instruments produeixen el so gracies a la vibracio de dues lamines de canya una contra l'altra.
- Tubo conic: El cos d'ambdos instruments s'eixampla gradualment des de la canya fins a la campana.
- Origen comu: Tots dos descendeixen dels antics instruments de doble canya del Proxim Orient (zurna, aulos, shawm).
- Registre agut: Son instruments que destaquen per la seua capacitat de projeccio en registres alts.
Les diferencies fonamentals
La canya
La canya de la xirimita es mes gran, gruixuda i rigida que la de l'oboe. Aixo fa que la xirimita necessite mes pressio d'aire per sonar, pero tambe produeix un so mes potent i penetrant. L'oboista treballa amb canyes delicadissimes de fraccions de milimetre; el xirimiter, amb canyes mes robustes i tolerants.
El so
Aci esta la diferencia mes gran:
- Oboe: So dolc, refinat, controlat. Pensat per a sales de concerts i orquestres. Volum moderat.
- Xirimita: So brillant, potent, penetrant. Pensat per als carrers, l'aire lliure i les festes. Volum enorme.
Un oboe al carrer es perd entre el soroll. Una xirimita es sent a 200 metres. Son instruments dissenyats per a contextos completament diferents.
El sistema de claus
L'oboe modern te un sistema de claus complex amb mes de 20 mecanismes que permeten una afinacio precisa i cromatisme complet. La xirimita tradicional te entre 0 i 8 claus, i les seues possibilitats cromatiques son mes limitades. A canvi, la digitacio senzilla permet una agilitat ornamental que l'oboe no pot replicar facilment.
El repertori
- Oboe: Musica classica, simfonica, de cambra. Partitures escrites amb precisio. Interpretacio fidel al text.
- Xirimita: Musica tradicional, festera, popular. Transmissio oral. Improvitzacio i ornamentacio personal.
La tecnica
L'oboista busca un so uniforme i controlat en tot el registre. El xirimiter busca un so expresiu i variat, amb ornaments, glissandos, vibratos exagerats i efectes impossibles per a un oboista academic.
Pot un oboista tocar la xirimita?
Si i no. L'embocadura basica es similar, i un oboista pot traure so d'una xirimita rapidament. Pero tocar-la be es una altra cosa. La xirimita requereix molta mes pressio d'aire, una embocadura mes oberta i, sobretot, un estil interpretatiu completament diferent. Un oboista que toque la xirimita com si fos un oboe sonara "correcte" pero sense l'anima i la gracia que li dona un xirimiter format en la tradicio.
I a l'inreves tambe: un xirimiter pot traure so d'un oboe, pero el control dinamic i la delicadesa que requereix l'oboe necessiten anys de formacio especifica.
Dos instruments, dues filosofies
Al final, la diferencia entre la xirimita i l'oboe es una diferencia de filosofia musical:
- L'oboe es un instrument d'interior: control, precisio, subtilesa.
- La xirimita es un instrument d'exterior: potencia, expressivitat, festa.
Ni millor ni pitjor. Simplement, dos mons. I nosaltres estem orgullosos de viure al mon de la xirimita, als carrers, entre la gent, fent festa.
