Glossari · Biblioteca - Xirimiters de la Marina

Glossari A–Z de termes

Afinació (en Sol): La dolçaina valenciana sol afinar-se en Sol i és un instrument transpositor: en digitar la posició de Do, sona un Sol (una 5a justa més amunt del que s'escriu).
Aplec: Trobada o concentració de colles de dolçaina i tabal.
Albaes: Cançó satírica de ronda nocturna, tradicionalment amb dolçaina i tabalet. Vegeu Folklore Valencià.
Baquetes: Bastonets (uns 25 cm) amb què es percudeix el tabalet.
Bordons: Cordes en diagonal sobre el parxe inferior del tabal; donen el timbre cruixent característic.
Campana: Eixamplament cònic final del cos de la dolçaina, per on ix el so.
Cant d'estil: Conjunt de cants tradicionals valencians (l'u i dos, l'u i dotze, la riberenca…); les albaes en són la modalitat acompanyada de dolçaina i tabalet.
Canya / llengüeta: Peça vibrant de la dolçaina: doble llengüeta de canya (Arundo donax) que produeix el so.
Cercavila: Recorregut musical pels carrers d'un poble; un dels actes festius més genuïns del País Valencià.
Colla: Agrupació musical de dolçainers i tabaleters. Vegeu Les Colles i la FVDiT.
Dansà (dansaes): Ball de plaça o acte festiu en què la colla acompanya els balladors; sovint amb l'«arreplega».
Despertà (despertaes): Passada matinal de la colla que desperta el poble a l'inici d'un dia de festa.
Digitació: Combinació de forats tapats amb els dits per produir cada nota de la dolçaina; existeixen taules de digitació estandarditzades.
Dolçaina: Instrument de vent de doble llengüeta i tub cònic; emblemàtic de la música tradicional valenciana. Article: La Dolçaina.
Dolçainer/a: Persona que toca la dolçaina.
El Faristol: Revista de la FVDiT (digital i impresa) sobre dolçaina i tabal.
FVDiT: Federació Valenciana de Dolçainers/res i Tabaleters/res (fundada el 27/12/1997).
Flabiol: Flauta de tres forats que acompanya la dolçaina en algunes formacions (p. ex. cobla tradicional).
Forats laterals (de ressonància): Els dos forats situats prop de la campana que no es tapen amb els dits; afinen les notes greus dins de l'octava.
Gobelet: Peça superior del cos de la dolçaina, entre el tudell i el cos pròpiament dit.
Gralla: Instrument de doble canya de tradició catalana, germà de la dolçaina (afinat habitualment en Do); pertany a la mateixa família de xeremies, però no és l'instrument valencià.
Jota: Ball valencià més estés; forma actual consolidada al segle XIX.
Marxa cristiana: Modalitat de música festera destinada a les entrades i desfilades del bàndol cristià de les festes de Moros i Cristians.
Marxa mora: Modalitat de la música festera de Moros i Cristians, de caràcter pausat i marcat; la primera de la història es considera «A-Ben-Amet» (1907), d'Antonio Pérez Verdú. Vegeu El Repertori.
Moros i Cristians: Festa valenciana de recreació històrica on la música festera (marxes i pasdobles) té un paper central; la dolçaina hi participa en actes de carrer.
Muixeranga: Dansa de torres humanes i melodia associada; himne emocional del País Valencià. Article: La Muixeranga.
Música festera: Gènere musical propi de les festes de Moros i Cristians, que comprén la marxa mora, la marxa cristiana i el pasdoble.
Parxe (membrana): Pell tensada de cadascuna de les dues cares del tabalet, que vibra en ser percudida amb les baquetes.
Pasdoble sentat: Pasdoble de música festera; el seu origen s'atribueix a «Mahomet» (1882), de Joan Cantó Francés, considerada la primera peça catalogada com a música festera.
Passacarrer: Cercavila o desfilada musical pels carrers durant la festa.
Pipa: Conjunt de la doble llengüeta de canya de la dolçaina (vegeu «canya»).
Saragüell: Calçó tradicional de la indumentària masculina valenciana festera.
Tabal / tabalet: Membranòfon de dues pells que acompanya la dolçaina. Article: El Tabalet.
Tabaleter/a: Persona que toca el tabal o tabalet.
Tudell: Tub cònic (uns 3,8 cm) que connecta la canya amb el cos de la dolçaina.
Xeremia: Nom genèric dels instruments de doble canya i tub cònic (shawms); la dolçaina valenciana pertany a aquesta família.
Xirimita / xeremita: Denominació meridional de la dolçaina valenciana; el músic és xirimiter.

Termes amb enllaç «Article» porten a l'estanteria corresponent de la Biblioteca. Cada definició es basa en fonts citables (P0.8): les detallades es troben als articles temàtics i les principals, ací davall.

Fonts

Viquipèdia — «Dolçaina» (organologia, campana, tudell, família de xeremies, codi Hornbostel-Sachs 422.113, fustes).
Viquipèdia — «Llista de digitacions de dolçaines» (digitació, afinació en Sol, instrument transpositor).
Paco Bessó (luthier) — «Reflexions sobre l'afinació amb la dolçaina» (tudell, forats laterals, afinació).
Viquipèdia — «Muixeranga» (torres humanes, acompanyament de dolçaina i tabalet, UNESCO 2011).
Viquipèdia — «Ball tradicional valencià» (cant d'estil, albaes acompanyades de dolçaina i tabalet).
Música Festera — «A-Ben-Amet» (1907, primera marxa mora) i història de la música festera (pasdoble «Mahomet», 1882).
FVDiT (xirimita.com), MACMA i Colla l'Embolic — dades de la federació, revista El Faristol i parts de l'instrument.