Glossari A–Z de termes
- Afinació (en Sol)
- La dolçaina valenciana sol afinar-se en Sol i és un instrument transpositor: en digitar la posició de Do, sona un Sol (una 5a justa més amunt del que s'escriu).
- Aplec
- Trobada o concentració de colles de dolçaina i tabal.
- Albaes
- Cançó satírica de ronda nocturna, tradicionalment amb dolçaina i tabalet. Vegeu Folklore Valencià.
- Baquetes
- Bastonets (uns 25 cm) amb què es percudeix el tabalet.
- Bordons
- Cordes en diagonal sobre el parxe inferior del tabal; donen el timbre cruixent característic.
- Campana
- Eixamplament cònic final del cos de la dolçaina, per on ix el so.
- Cant d'estil
- Conjunt de cants tradicionals valencians (l'u i dos, l'u i dotze, la riberenca…); les albaes en són la modalitat acompanyada de dolçaina i tabalet.
- Canya / llengüeta
- Peça vibrant de la dolçaina: doble llengüeta de canya (Arundo donax) que produeix el so.
- Cercavila
- Recorregut musical pels carrers d'un poble; un dels actes festius més genuïns del País Valencià.
- Colla
- Agrupació musical de dolçainers i tabaleters. Vegeu Les Colles i la FVDiT.
- Dansà (dansaes)
- Ball de plaça o acte festiu en què la colla acompanya els balladors; sovint amb l'«arreplega».
- Despertà (despertaes)
- Passada matinal de la colla que desperta el poble a l'inici d'un dia de festa.
- Digitació
- Combinació de forats tapats amb els dits per produir cada nota de la dolçaina; existeixen taules de digitació estandarditzades.
- Dolçaina
- Instrument de vent de doble llengüeta i tub cònic; emblemàtic de la música tradicional valenciana. Article: La Dolçaina.
- Dolçainer/a
- Persona que toca la dolçaina.
- El Faristol
- Revista de la FVDiT (digital i impresa) sobre dolçaina i tabal.
- FVDiT
- Federació Valenciana de Dolçainers/res i Tabaleters/res (fundada el 27/12/1997).
- Flabiol
- Flauta de tres forats que acompanya la dolçaina en algunes formacions (p. ex. cobla tradicional).
- Forats laterals (de ressonància)
- Els dos forats situats prop de la campana que no es tapen amb els dits; afinen les notes greus dins de l'octava.
- Gobelet
- Peça superior del cos de la dolçaina, entre el tudell i el cos pròpiament dit.
- Gralla
- Instrument de doble canya de tradició catalana, germà de la dolçaina (afinat habitualment en Do); pertany a la mateixa família de xeremies, però no és l'instrument valencià.
- Jota
- Ball valencià més estés; forma actual consolidada al segle XIX.
- Marxa cristiana
- Modalitat de música festera destinada a les entrades i desfilades del bàndol cristià de les festes de Moros i Cristians.
- Marxa mora
- Modalitat de la música festera de Moros i Cristians, de caràcter pausat i marcat; la primera de la història es considera «A-Ben-Amet» (1907), d'Antonio Pérez Verdú. Vegeu El Repertori.
- Moros i Cristians
- Festa valenciana de recreació històrica on la música festera (marxes i pasdobles) té un paper central; la dolçaina hi participa en actes de carrer.
- Muixeranga
- Dansa de torres humanes i melodia associada; himne emocional del País Valencià. Article: La Muixeranga.
- Música festera
- Gènere musical propi de les festes de Moros i Cristians, que comprén la marxa mora, la marxa cristiana i el pasdoble.
- Parxe (membrana)
- Pell tensada de cadascuna de les dues cares del tabalet, que vibra en ser percudida amb les baquetes.
- Pasdoble sentat
- Pasdoble de música festera; el seu origen s'atribueix a «Mahomet» (1882), de Joan Cantó Francés, considerada la primera peça catalogada com a música festera.
- Passacarrer
- Cercavila o desfilada musical pels carrers durant la festa.
- Pipa
- Conjunt de la doble llengüeta de canya de la dolçaina (vegeu «canya»).
- Saragüell
- Calçó tradicional de la indumentària masculina valenciana festera.
- Tabal / tabalet
- Membranòfon de dues pells que acompanya la dolçaina. Article: El Tabalet.
- Tabaleter/a
- Persona que toca el tabal o tabalet.
- Tudell
- Tub cònic (uns 3,8 cm) que connecta la canya amb el cos de la dolçaina.
- Xeremia
- Nom genèric dels instruments de doble canya i tub cònic (shawms); la dolçaina valenciana pertany a aquesta família.
- Xirimita / xeremita
- Denominació meridional de la dolçaina valenciana; el músic és xirimiter.
Termes amb enllaç «Article» porten a l'estanteria corresponent de la Biblioteca. Cada definició es basa en fonts citables (P0.8): les detallades es troben als articles temàtics i les principals, ací davall.
Fonts
- Viquipèdia — «Dolçaina» (organologia, campana, tudell, família de xeremies, codi Hornbostel-Sachs 422.113, fustes).
- Viquipèdia — «Llista de digitacions de dolçaines» (digitació, afinació en Sol, instrument transpositor).
- Paco Bessó (luthier) — «Reflexions sobre l'afinació amb la dolçaina» (tudell, forats laterals, afinació).
- Viquipèdia — «Muixeranga» (torres humanes, acompanyament de dolçaina i tabalet, UNESCO 2011).
- Viquipèdia — «Ball tradicional valencià» (cant d'estil, albaes acompanyades de dolçaina i tabalet).
- Música Festera — «A-Ben-Amet» (1907, primera marxa mora) i història de la música festera (pasdoble «Mahomet», 1882).
- FVDiT (xirimita.com), MACMA i Colla l'Embolic — dades de la federació, revista El Faristol i parts de l'instrument.