info@xirimiters.es | Benidorm, Marina Baixa
Valencià Español English
← Totes les àrees de la Biblioteca 08

Glossari

Vocabulari A–Z del saber popular de la xirimita i el tabal.

Resum d'àudio
Glossari
Narració · veu valenciana

Glossari A–Z de termes

Afinació (en Sol)
La dolçaina valenciana sol afinar-se en Sol i és un instrument transpositor: en digitar la posició de Do, sona un Sol (una 5a justa més amunt del que s'escriu).
Aplec
Trobada o concentració de colles de dolçaina i tabal.
Albaes
Cançó satírica de ronda nocturna, tradicionalment amb dolçaina i tabalet. Vegeu Folklore Valencià.
Baquetes
Bastonets (uns 25 cm) amb què es percudeix el tabalet.
Bordons
Cordes en diagonal sobre el parxe inferior del tabal; donen el timbre cruixent característic.
Campana
Eixamplament cònic final del cos de la dolçaina, per on ix el so.
Cant d'estil
Conjunt de cants tradicionals valencians (l'u i dos, l'u i dotze, la riberenca…); les albaes en són la modalitat acompanyada de dolçaina i tabalet.
Canya / llengüeta
Peça vibrant de la dolçaina: doble llengüeta de canya (Arundo donax) que produeix el so.
Cercavila
Recorregut musical pels carrers d'un poble; un dels actes festius més genuïns del País Valencià.
Colla
Agrupació musical de dolçainers i tabaleters. Vegeu Les Colles i la FVDiT.
Dansà (dansaes)
Ball de plaça o acte festiu en què la colla acompanya els balladors; sovint amb l'«arreplega».
Despertà (despertaes)
Passada matinal de la colla que desperta el poble a l'inici d'un dia de festa.
Digitació
Combinació de forats tapats amb els dits per produir cada nota de la dolçaina; existeixen taules de digitació estandarditzades.
Dolçaina
Instrument de vent de doble llengüeta i tub cònic; emblemàtic de la música tradicional valenciana. Article: La Dolçaina.
Dolçainer/a
Persona que toca la dolçaina.
El Faristol
Revista de la FVDiT (digital i impresa) sobre dolçaina i tabal.
FVDiT
Federació Valenciana de Dolçainers/res i Tabaleters/res (fundada el 27/12/1997).
Flabiol
Flauta de tres forats que acompanya la dolçaina en algunes formacions (p. ex. cobla tradicional).
Forats laterals (de ressonància)
Els dos forats situats prop de la campana que no es tapen amb els dits; afinen les notes greus dins de l'octava.
Gobelet
Peça superior del cos de la dolçaina, entre el tudell i el cos pròpiament dit.
Gralla
Instrument de doble canya de tradició catalana, germà de la dolçaina (afinat habitualment en Do); pertany a la mateixa família de xeremies, però no és l'instrument valencià.
Jota
Ball valencià més estés; forma actual consolidada al segle XIX.
Marxa cristiana
Modalitat de música festera destinada a les entrades i desfilades del bàndol cristià de les festes de Moros i Cristians.
Marxa mora
Modalitat de la música festera de Moros i Cristians, de caràcter pausat i marcat; la primera de la història es considera «A-Ben-Amet» (1907), d'Antonio Pérez Verdú. Vegeu El Repertori.
Moros i Cristians
Festa valenciana de recreació històrica on la música festera (marxes i pasdobles) té un paper central; la dolçaina hi participa en actes de carrer.
Muixeranga
Dansa de torres humanes i melodia associada; himne emocional del País Valencià. Article: La Muixeranga.
Música festera
Gènere musical propi de les festes de Moros i Cristians, que comprén la marxa mora, la marxa cristiana i el pasdoble.
Parxe (membrana)
Pell tensada de cadascuna de les dues cares del tabalet, que vibra en ser percudida amb les baquetes.
Pasdoble sentat
Pasdoble de música festera; el seu origen s'atribueix a «Mahomet» (1882), de Joan Cantó Francés, considerada la primera peça catalogada com a música festera.
Passacarrer
Cercavila o desfilada musical pels carrers durant la festa.
Pipa
Conjunt de la doble llengüeta de canya de la dolçaina (vegeu «canya»).
Saragüell
Calçó tradicional de la indumentària masculina valenciana festera.
Tabal / tabalet
Membranòfon de dues pells que acompanya la dolçaina. Article: El Tabalet.
Tabaleter/a
Persona que toca el tabal o tabalet.
Tudell
Tub cònic (uns 3,8 cm) que connecta la canya amb el cos de la dolçaina.
Xeremia
Nom genèric dels instruments de doble canya i tub cònic (shawms); la dolçaina valenciana pertany a aquesta família.
Xirimita / xeremita
Denominació meridional de la dolçaina valenciana; el músic és xirimiter.
Termes amb enllaç «Article» porten a l'estanteria corresponent de la Biblioteca. Cada definició es basa en fonts citables (P0.8): les detallades es troben als articles temàtics i les principals, ací davall.

Fonts

  • Viquipèdia — «Dolçaina» (organologia, campana, tudell, família de xeremies, codi Hornbostel-Sachs 422.113, fustes).
  • Viquipèdia — «Llista de digitacions de dolçaines» (digitació, afinació en Sol, instrument transpositor).
  • Paco Bessó (luthier) — «Reflexions sobre l'afinació amb la dolçaina» (tudell, forats laterals, afinació).
  • Viquipèdia — «Muixeranga» (torres humanes, acompanyament de dolçaina i tabalet, UNESCO 2011).
  • Viquipèdia — «Ball tradicional valencià» (cant d'estil, albaes acompanyades de dolçaina i tabalet).
  • Música Festera — «A-Ben-Amet» (1907, primera marxa mora) i història de la música festera (pasdoble «Mahomet», 1882).
  • FVDiT (xirimita.com), MACMA i Colla l'Embolic — dades de la federació, revista El Faristol i parts de l'instrument.

Biblioteca · Xirimiters de la Marina — contingut amb fonts citades (P0.8).