Folklore valencià: la dolçaina i el tabal, balls, festes i repertori
Contingut enciclopèdic per a wiki pública en valencià. Cada afirmació es recolza en fonts citables (vegeu ## Fonts al final de cada article). Els punts de tradició oral o discutits van marcats amb ⚠︎ pendent. No s'ha inventat cap dada ni cap font.
La parella instrumental: dolçaina i tabal (context general)
La dolçaina (també xirimita o xaramita en algunes comarques) és un instrument de vent de la família dels oboès populars: el so naix de la vibració d'una canya doble, sobre un cos de fusta de forma cònica truncada, fet d'una sola peça i tradicionalment sense claus. És, avui, la variant característica d'oboè popular al País Valencià i al sud de Catalunya, i s'ha convertit —sense que ningú ho decretara, simplement a força de sonar en cada cantonada— en un dels símbols sonors de València. (Viquipèdia Dolçaina; Fira Mediterrània; Dival)
El tabal (o tabalet) és el tambor que acompanya la dolçaina i li dona la base rítmica. La parella dolçainer–tabaleter és l'agrupació tradicional mínima, i la més eficaç: amb només dues persones i tota la mobilitat del món, pot acompanyar processons, danses, muixerangues, cercaviles, despertaes i qualsevol acte festiu que se li pose per davant. (Fira Mediterrània; Falleripèdia)
Història i revifalla. La dolçaina havia estat l'instrument principal per a acompanyar molts elements festius i rituals, però a mitjan segle XX patí un declivi seriós, desplaçada en bona part per la banda de música; cap als anys 1960 amb prou feines quedaven dolçainers dempeus. El gir vingué amb l'aparició d'escoles —la d'Algemesí (1973) és la referència obligada— i, ja als anys 1980, amb l'esclat de colles de dolçaina arreu del territori; hui els estudis de dolçaina han fet el salt fins als conservatoris. (xirimiters.com — Historia de la Dolçaina i el Tabalet; Serra Calderona)
ARTICLE 1 — Balls tradicionals valencians acompanyats de dolçaina
Panorama dels gèneres
La Viquipèdia (Ball tradicional valencià) sistematitza el ball tradicional valencià en diversos gèneres, entre ells:
- La jota — el ball més estés; documentada com a ball generalitzat al Regne de València des del segle XIV, encara que la forma que coneixem actualment data del segle XIX, quan va anar substituint balls més antics com les seguidilles. (Viquipèdia Ball tradicional valencià; L'Enciclopèdia Balls valencians)
- L'u (o malaguenya) — relacionat amb el fandango andalús, d'origen al sud peninsular (finals s. XVII–principis s. XVIII).
- Les seguidilles — dansa antiga del centre peninsular, hui poc conservada.
- El fandango (del nord) — estil arcaic, quasi exclusivament valencià.
- El bolero — dansa de lluïment creada per mestres de dansa del s. XIX per a les classes benestants.
- El copeo — emparentat amb les seguidilles, conservat només en pocs exemples prop de la Serra de Mariola.
- Les valencianes — gènere exclusivament valencià, desenvolupat per mestres de dansa a la ciutat de València. Inclou els estils «l'u i dos» i «l'u i dotze» (emparentats amb la jota) i «l'u» (emparentat amb el fandango). (Viquipèdia Ball tradicional valencià; Viquipèdia Cant valencià d'estil)
- El fandango (de cobla partida) i la jota de quatre — gèneres localitzats i poc conservats.
Nota: «l'u i dotze», «l'u i dos» i «l'u» són alhora estils de cant i estructures de ball; el terme designa la relació mètrica entre veu/melodia i acompanyament. (Viquipèdia Cant valencià d'estil)
La Dansà / Ball de plaça
La Dansà (o Ball de plaça) és la dansa col·lectiva de carrer o plaça pròpia de les festes majors. Es balla:
- com a exhibició sobre escenari per grups vestits amb indumentària tradicional, o
- al carrer/plaça, amb els balladors disposats sovint en dues files enfrontades, avançant del principi al final amb coreografia pautada. (Serra Calderona)
Música i ritme. Es recolza en tres elements: el tabal (base de ritme ternari), la dolçaina (melodia que marca els canvis de secció) i les castanyoles que porten els balladors. Mentre sona el tabal i les castanyoles s'avança amb el pas pla; quan entra la dolçaina els balladors executen figures més difícils. (Serra Calderona)
Figures documentades: pas d'encreuament, pas de piràmide, pas de voltes, salutació… Algunes provenen d'altres balls (com el fandango) i d'altres són d'invenció local. La dansà es manté viva en nombrosos pobles: València, la Font de la Figuera, Enguera, Ibi, Agost, entre altres. (Serra Calderona)
Acompanyament històric: les danses i balls de plaça se celebraven «amb música de dolçaina, xaramita o xirimita i tabalet, o més modernament amb banda de música». (L'Enciclopèdia / lenciclopedia.org Balls valencians)
Danses processionals i la Dansa de la Moma
- La muixeranga d'Algemesí i les danses ancestrals que l'envolten s'acompanyen de dolçaina i tabal. La música de la muixeranga consta de tres peces: la Muixeranga (acompanya l'alçament de les torres), el Florete (el ball) i una tercera, específica de la figura de l'Enterro, basada en el Dies Irae del cant litúrgic gregorià, que representa el sepeli i l'assumpció de la Mare de Déu. (Museu Valencià de la Festa; muixeranga.net) — article dedicat a la Muixeranga.
- La Dansa de la Moma és una dansa al·legòrica del Corpus valencià (la Moma representa la Virtut enfront dels Momos/pecats). S'acompanya de dolçaina —que porta la melodia— i tabal, amb un ritme ternari sovint irregular (l'anomenat aksak). (Viquipèdia Dansa de la Moma)
Fonts (Article 1):
- Viquipèdia — Ball tradicional valencià: https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_tradicional_valenci%C3%A0
- Viquipèdia — Cant valencià d'estil: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_valenci%C3%A0_d%27estil
- Viquipèdia — Dansa de la Moma: https://ca.wikipedia.org/wiki/Dansa_de_la_Moma
- Serra Calderona (Associació de Tabal i Dolçaina) — La Dansa: https://serracalderona.com/va/folklore-i-tradicio/balls-folklorics-i-tradicionals/dansa/
- L'Enciclopèdia — Balls valencians: https://www.lenciclopedia.org/wiki/Balls_valencians
- Museu Valencià de la Festa (Algemesí) — La Muixeranga: https://www.museuvalenciadelafesta.com/es/page/muixeranga
- muixeranga.net — Tabal i dolçaina, la música de la muixeranga: http://www.muixeranga.net/la-musica-de-la-muixeranga
- xirimiters.com — Historia de la Dolçaina i el Tabalet: https://xirimiters.es/pages/saber-historia
ARTICLE 2 — Festes on sona la dolçaina
La dolçaina i el tabal són protagonistes del calendari festiu valencià. La parella «és capaç d'acompanyar amb melodia i ritme tota mena d'actes: processons, danses, muixerangues, cercaviles, passacarrers, dimonis, despertaes, manifestacions…». (Falleripèdia)
Moros i Cristians
La dolçaina és protagonista, junt amb la banda, de les Entrades dels Moros i Cristians, festa declarada patrimoni festiu valencià. Diverses colles anuncien i acompanyen els actes (per exemple, la Colla Mal Passet als Moros i Cristians de Cocentaina). (cerca web; Diània TV) Cal distingir el paper de la dolçaina i tabal (cercaviles, anuncis, actes populars) del de la banda de música, que interpreta la música festera simfònica de les Entrades (vegeu Article 5).
Falles
Durant les Falles se senten constantment la dolçaina i el tabalet; molts casals fallers tenen colla pròpia. La parella intervé especialment en:
- La Despertà — passacarrer matiner per despertar el poble amb melodies alegres i enèrgiques.
- La Cercavila — passacarrer festiu pels carrers.
- L'Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.
(Falleripèdia)
Magdalena (Castelló)
A les festes de la Magdalena la dolçaina acompanya cercaviles, romeria i actes populars. ⚠︎ pendent
Misteri d'Elx (context)
El Misteri d'Elx (Festa d'Elx), drama sacre-líric declarat Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2001), és un cas a part: la seua música és essencialment vocal i de capella/orgue, no de dolçaina. S'esmenta ací per a context, per evitar associar-hi indegudament la dolçaina. ⚠︎ pendent
Altres contextos
Bodes, batejos, celebracions familiars, Fogueres (Alacant) amb cercaviles processionals, i actes de cultura popular en general. (xirimiters.com)
Fonts (Article 2):
- Falleripèdia — Dolçaina i tabalet: https://falleripedia.com/dolcaina-i-tabalet/
- Diània TV — La Colla Mal Passet… Moros i Cristians de Cocentaina: https://www.diania.tv/la-colla-mal-passet-anuncia-els-moros-i-cristians-de-cocentaina-al-ritme-de-dolcaina-i-tabal/
- xirimiters.com — Historia de la Dolçaina i el Tabalet: https://xirimiters.es/pages/saber-historia
- (Misteri d'Elx — context UNESCO; recomanat verificar amb pàgina oficial UNESCO/ Patronat del Misteri abans de publicar)
ARTICLE 3 — El cant valencià relacionat (cant d'estil i albaes)
Cant valencià d'estil
El cant valencià d'estil és un cant per a ronda o ball que s'interpreta acompanyat d'instruments de corda, entre els quals destaquen la guitarra i el guitarró valencià. Per les seues característiques s'emparenta amb els fandangos. La corda manté un acompanyament rítmic ternari constant mentre el cantador interpreta amb llibertat. (Viquipèdia Cant valencià d'estil)
Tipus principals:
- «L'u i el dos» i «l'u i el dotze» — exclusivament valencians, emparentats amb la jota.
- «L'u» — derivat del fandango.
- Variants per filiació comarcal: riberenques (la Ribera), alacantines (Alacant), etc.
(Viquipèdia Cant valencià d'estil)
⚠️ Sobre la dolçaina al cant d'estil: l'acompanyament propi és de corda (guitarra i guitarró), no de dolçaina. No s'ha de forçar el vincle. Ara bé, en les introduccions i interludis instrumentals poden intervindre instruments de vent, «especialment a la Plana de Castelló». (Viquipèdia Cant valencià d'estil)
Albaes (cant d'albades)
Les albaes són un cant exclusiu del territori valencià que s'interpretava en rondes nocturnes, de temàtica sovint satírica i humorística. A diferència del cant d'estil, les albaes sí que s'acompanyen habitualment de dolçaina i tabalet, o d'altres instruments de vent i percussió. (Viquipèdia Cant valencià d'estil; Viquipèdia Cant d'albades)
Resum del vincle amb la dolçaina:
- Cant d'estil → acompanyament de corda (rondalla); dolçaina only en introduccions/interludis i segons comarca. [no forçar]
- Albaes → acompanyament de dolçaina i tabalet habitual.
La rondalla és el conjunt instrumental de corda (guitarres, guitarrons, llaüts i bandúrries), al qual es poden afegir panderetes, castanyoles i altres percussions. (cerca web; Dival Els instruments populars)
Fonts (Article 3):
- Viquipèdia — Cant valencià d'estil: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_valenci%C3%A0_d%27estil
- Viquipèdia — Cant d'albades: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_d%27albades
- Diputació de València (Dival) — Els instruments populars: https://www.dival.es/va/normalitzacio/content/els-instruments-populars
- L'ETNO / Dival — Dia del Cant Valencià d'Estil: https://letno.dival.es/en/exposicion/dia-del-cant-valencia-d-estil
ARTICLE 4 — Indumentària tradicional valenciana
La indumentària tradicional valenciana varia segons la zona i la població, i convé desfer un tòpic abans de continuar: el vestit femení, sovint anomenat erròniament «de fallera», ja s'usava molt abans que les Falles existiren com a festa. Naix al segle XVIII com a vestit de treball de les llauradores i, amb el pas del temps, es transforma en indumentària elegant per a les ocasions especials. (Viquipèdia Indumentària tradicional del País Valencià; es.wikipedia Indumentaria tradicional de la Comunidad Valenciana)
Indumentària masculina (la del dolçainer i festera)
- Saragüell — peça bàsica masculina, documentada com a sarawil en textos islàmics del segle X. Calçó de lli o cotó amb dues cames molt amples, cenyit a la cintura amb una veta, que cobreix de la cintura fins als genolls, amb una peça quadrada a l'entrecuix per a folgança. Per a treball, lli; en versió festiva, llana o seda (fredolic). (es.wikipedia; Viquipèdia; Espai d'indumentària)
- **Variant *torrentí*** — amb pantaló ajustat i jaqueta curta (xopetí). (Viquipèdia)
- Faixa a la cintura. ⚠︎ pendent
- Espardenyes — calçat de sola d'espart, amb punta i taló del mateix material o un altre, subjectes amb vetes creuades sobre l'empenya. (cerca web)
- Tocat — mocadors, gorres, casquets de ganxet i diversos barrets com la rodina i el cossiol. (Viquipèdia)
- Camisa i, sovint, mocador al cap lligat. ⚠︎ pendent
Indumentària femenina
- Vestit/gonella segons època: versions del s. XVIII d'influència francesa; la coteta i el farolet del s. XIX (caracteritzat per mànigues en forma de fanal). (Viquipèdia)
- Faldó — ample i voluminós, generalment negre o de color viu. (cerca web)
- Davantal, manteleta i mocadors. ⚠︎ pendent
- Pentinat — monyo(s) adornats amb agulles i pintes decoratives (l'anomenat «monyo valencià»). (Viquipèdia)
- Joies — arracades, joiells, agulles de pit. ⚠︎ pendent
Materials predominants: lli i cotó per a diari; llana i seda (i brocats/espolins en la versió de gala femenina) per a festa. ⚠︎ pendent
Fonts (Article 4):
- Viquipèdia — Indumentària tradicional del País Valencià: https://ca.wikipedia.org/wiki/Indument%C3%A0ria_tradicional_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0
- Wikipedia (es) — Indumentaria tradicional de la Comunidad Valenciana: https://es.wikipedia.org/wiki/Indumentaria_tradicional_de_la_Comunidad_Valenciana
- Espai d'indumentària — El saragüell: https://espaidindumentaria.wordpress.com/2015/07/21/saraguell-indumentaria-fallas/
- Etnobloc (Dival) — Indumentària tradicional valenciana II: https://etnobloc.dival.es/indumentaria-tradicional-valenciana-ii/